Dues crisis sense precedents
Va aparèixer de sobte. Molt pocs s'esperaven una crisi d'aquesta magnitud 2 dies abans de que es decretés l'Estat d'Alarma. En poques hores el sistema sanitari col·lapsava i en poques setmanes ho faria l'economia com a conseqüència del confinament.
La veritat és que aquesta crisi ha sabut mostrar la millor faceta de les nostres societats i organitzacions a nivell mundial. Tot i haver reaccionat tard en molts aspectes, hem demostrat del que som capaços en poc temps. A nivell ecològic, tots vam veure les imatges d'animals salvatges passejant-se per les principals ciutats del món. També les gràfiques dels nivells de contaminació i el sanejament parcial de el forat a la capa d'ozó.
Som conscients de les conseqüències del canvi climàtic?
"El filòsof Timothy Morton descriu el canvi climàtic com un "hiperobjecte", algo que ens rodeja, ens envolta i ens enreda però que és literalment massa gran com perquè puguem veure-ho en la seva totalitat".
Com en la COVID -19, tot i que alguns no ho vulguin veure, és més que probable que els fets s'imposin i, si no actuem de forma prematura, el col·lapse ens agafi desprevinguts. A l'igual que en les pandèmies, el canvi climàtic també té una corba exponencial de creixement que és molt important aplanar.
La diferència entre la corba exponencial de la COVID-19 i la del canvi climàtic és que la realimentació de la primera passa en poques setmanes (com a conseqüència del període d'incubació de virus) i la segona passa en dècades. És molt més difícil palpar els efectes pràctics de l'escalfament global en el curt termini.
Amb la COVID-19 va col·lapsar el sistema sanitari per no actuar a temps, amb la pujada exponencial de les temperatures poden col·lapsar de cop altres sistemes molt més importants.
En primer lloc, els ecosistemes dels quals depèn la nostra supervivència. Alguns estudis ja auguren un col·lapse en els oceans tropicals per al 2020 que s'estendria en cascada cap a latituds més altes en les següents dues dècades, deixant impracticables per a l'agricultura i la ramaderia a milions d'hectàrees. Tot això si no revertim la tendència a temps.
D'altra banda, totes les xarxes de comunicacions, energètiques, de transport i hídriques també corren un greu perill. El Consell per a la Ciència i la Tecnologia, un organisme assessor de govern britànic va publicar el 2009 un informe que ja advertia de la fragilitat d'aquestes. La pujada de les temperatures, la pujada del nivell de la mar, una creixent intensitat de les tempestes, els incendis i sequeres, les inundacions o les onades de calor desafiaran les nostres infraestructures i és vital adaptar-les a aquestes contingències. L'informe també alertava del perill per als sistemes de distribució d'aigua potable o aigües residuals. Aquests tindran molta més propensió a rebentar a mesura que hi hagi més corriments de terres com a conseqüència dels canvis de cicles d'èpoques seques i humides.
Com ho podem frenar?
La forma més efectiva per frenar l'increment exponencial de les temperatures és reduint dràsticament l'emissió de CO2 a l'atmosfera durant aquesta dècada.
What does it take to stay below 1.5°C with no or limited temperature overshoot:
* CO₂ emissions down 50% by 2030 (40-60% interquartile range)
* Net-zero by 2050-2060
* Around 10GtCO₂ (net) negative emissions by 2100
Let that sink in...#SR15 pic.twitter.com/mHpsbai1S2
— Glen Peters (@Peters_Glen) October 28, 2018
En aquest sentit és vital deixar enrere les energies contaminants com més aviat millor i accelerar la transició energètica. La comissió europea va revelar les dades d'emissió de diòxid de carboni de les empreses europees subjectes al MEDE (Mercat Europeu de Drets d'Emissions). De l'informe es coneix que les companyies petrolieres, d'extracció de gas, i centrals tèrmiques, són de llarg les més contaminants. De les 30 empreses que lideren el rànquing, 22 són centrals termoelèctriques on es produeix electricitat a partir de derivats de petroli.
A nivell pràctic, els ciutadans i les empreses ja tenen formes directes i efectives de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. L'autoconsum fotovoltaic, per exemple, redueix la dependència a les xarxes i infraestructures tradicionals, suposa un estalvi en la factura de la llum i elimina els costos i pèrdues energètiques del transport des de les centrals a casa teva o a l’empresa. A més, l'autoconsum elèctric fotovoltaic evita l'emissió de CO2 a l'atmosfera, contribuint així a l'aplanament de la corba de l'escalfament global.
Ja per acabar; Si amb la COVID-19 dèiem #QuedatACasa, amb el canvi climàtic podríem dir #SumatAlAutoconsum i contribueix a aplanar la corba. Fes-ho per tu, pels teus i pel planeta.
