Qui és responsable de les emissions de CO₂?
Si bé és cert que els diferents països van implementant mesures progressivament per avançar en el camí de la descarbonització, encara hi ha una gran dependència mundial dels combustibles fòssils.
En el cas de la Unió Europea, les mesures vigents han aconseguit reduir significativament les emissions des de principis de segle. No obstant, hi ha una elevada quantitat de països que continuen contaminant de manera molt elevada, a un ritme molt més ràpid del que s’ha reduït a Europa o als Estats Units.
La revolució industrial i els combustibles fòssils com a principal focus
El següent gràfic representa les emissions de combustibles fòssils per país o unitat geopolítica des de 1750. El problema de les emissions de CO₂ es va accentuar clarament durant la revolució industrial, que va començar durant la segona meitat del segle XIX. La introducció de la crema de combustibles fòssils com a font d’energia va tenir un gran impacte mediambiental, que avui dia encara és vigent.
La relació entre contaminació i consum
El focus de la problemàtica es troba, doncs, als països que més contaminen, com per exemple la Xina o l’Índia? La importància de les emissions no només radica en la seva localització, sinó que també cal veure el motiu d’aquestes.
Encara que es podria pensar que el problema es troba en aquests països més contaminants, cal veure per què això és així. Veient en les emissions basades en el consum, el ranking canvia radicalment. Això demostra que no importa on es fabriquen els béns, sinó on es produeix el consum d’aquests.
Per exemple: es fabrica un ordinador a la Xina i s’acaba venent a un ciutadà espanyol, generant una quantitat d’emissions de CO₂. En el cas de comptabilitzar les emissions per país, aquestes se sumarien a la Xina, com en el primer gràfic. En canvi, si es comptabilitzen les emissions basades en consum, se sumarien a les emissions espanyoles perquè és el país que importa aquest producte.
El següent mapa representa les diferències d’emissions basades en el consum (ajustades al comerç) de cada país. Observant aquestes dades s’arriba a la conclusió que qui més contamina no és Xina sinó els mercats de consum d’Europa i els Estats Units, que importen les emissions alliberades a altres països. Els països marcats en vermell tenen un balanç positiu (externalitzen les emissions de CO₂ d’altres països) i els països en blau tenen un balanç negatiu (exporten els productes responsables de les emissions de CO₂ al seu territori).
En definitiva, fins al moment, les emissions causants del gas d’efecte hivernacle han anat de la mà del desenvolupament econòmic i la indústria. Per tant, no només cal mirar on es localitzen els principals focus contaminants, sinó també per què això és així. Existeix un complicat sistema de comerç internacional, amb exportacions i importacions que distingeixen el món en dos grups: els països que emeten més CO₂ però que després tenen un gran volum d’exportacions; i els països que no encapçalen el ranking d’emissions de CO₂, però que després importen un gran volum de béns produïts a països contaminants.
El procés de descarbonització i l’aposta per la fotovoltaica
Mica en mica, els països estableixen mesures per reduir considerablement les emissions de CO₂. Tota acció responsable amb el planeta és important, i és per això el motiu pel qual cadascú pot aportar el nostre granet de sorra. La clau del camí cap a la descarbonització és l’aposta per les energies renovables. Per aquest motiu, SolarProfit aposta per l’energia solar fotovoltaica. Si tu també vols apostar per l’autoconsum solar, no dubtis posar-te en contacte amb SolarProfit.
