La capa d’ozó, camí a la seva recuperació total entre l’any 2040 i 2060
Un grup d’experts recolzats per la Organització de les Nacions Unides (ONU) ha publicat un estudi que demostra que entre 2040 i 2060 la capa d’ozó es podria recuperar totalment. Són bones noticies pel planeta, i és que això és una mostra de l’èxit del Protocol de Montreal i de les següents mesures ambientals que s’han anat prenent durant els anys.
La situació de la capa d’ozó ha anat millorant progressivament, i l’estudi demostra que la major part de la capa d’ozó es podria recuperar totalment l’any 2040. Per la seva part, la zona de l’Àrtic es recuperaria l’any 2045 mentre que l’Antàrtica l’any 2066, ja que són els punts més castigats de la Terra. Aquesta recuperació, a més, significaria evitar 0,5ºC d’escalfament global a finals de segle.
Per què va ser decisiu el Protocol de Montreal?
Fa gairebé 36 anys, al Protocol de Montreal ja es van prohibir 96 substàncies tòxiques pel planeta, fet va que suposar un gran pas a la lluita contra el canvi climàtic.
A principis del segle XX, es van començar a utilitzar clorofluorocarburs, que s’utilitzaven sobretot com a aïllants tèrmics i refrigerants. Aquestes substàncies tenien com a avantatge el seu preu baix i la facilitat i versatilitat del seu ús. Pel contrari, tenien un gran impacte mediambiental, ja que a l’alliberar-se a l’atmosfera, es convertien en un gas d’efecte hivernacle, destruint poc a poc la capa d’ozó. La destrucció va afectar sobretot a l’Antàrtida i es va produir a finals dels anys 80 el que es va denominar com a “forat a la capa d’ozó”, que va ser l’aprimament de la capa. Va ser aleshores quan la preocupació internacional va fer que es preguessin mesures. L’any 1987 es va signar el Protocol de Montreal, que no només va prohibir els CFC sinó gairebé 100 substàncies contaminants.
Aquest document va obrir el camí cap a la protecció del medi ambient, i va ser un gran èxit fins a dia d’avui. Els anys següents, el Protocol va servir de guia i es van anar prohibint progressivament més substàncies contaminants i calendaritzant la seva eliminació progressiva.
Quines són les funcions de la capa d’ozó?
Cuidar de la capa d’ozó és de gran importància, ja que és el nostre escut protector i l’encarregada de protegir-nos de la radiació ultraviolada del Sol. Aquesta, és perjudicial per als éssers humans. La radiació ultraviolada d’alta freqüència que prové de la llum solar, en excés, exposa a les persones a danys a la pell o la vista i d’altres perills mediambientals.
La capa d’ozó té, a més, un paper important a la lluita contra l’escalfament global. Les mesures de protecció a la capa d’ozó que es van establir l’any 87, en concret la prohibició dels CFC, es calcula que va servir, entre altres coses, per a evitar un augment d’1,7ºC a finals del s. XXI.
A més, la no protecció de la capa d’ozó i el seu aprimament hauria causat danys a la vegetació, que es calcula que reduiria l’absorció de diòxid de carboni. Això hauria causat un altre augment de 0,8ºC de temperatura global a finals de segle.
Un gran pas a la lluita contra la crisi climàtica
Malgrat encara ens queda molt camí per recórrer a la lluita contra el canvi climàtic, s’ha demostrat que les mesures preses mundialment funcionen, i que progressivament veiem resultats positius. La capa d’ozó resulta un element indispensable pel planeta, i cuidar-la és clau pel futur mediambiental.
Totes les mesures preses, com el Protocol de Montreal, les posteriors prohibicions de substàncies contaminants o les mesures de descarbonització, sumen a la lluita per la conservació del planeta. Per exemple, optar per energies renovables és essencial per a protegir la Terra, i cada vegada tenen més presència en el còmput anual de consum energètic. La solar fotovoltaica i la eòlica són, al nostre país, dues de les més presents.
La tecnologia avança ràpidament i les renovables formen part, cada vegada més, de la nostra rutina diària. Seguim eliminant les substàncies contaminants i optant per recursos respectuosos i protegim el planeta.
